Pastisseres!

L'últim dia que vam veure ens vam dedicar a fer un pastís de xocolata boníssim a casa la Hayat! El vam fer entre la Hayat, la Hafsa, la seva mare la Nayma i jo. També vam fer xocolata desfeta i, quan el pastís va estar, vam començar a berenar!

Coneixent-nos una mica més...

Ahir a la tarda la Hayat i jo ens vam tornar a trobar a les 17h. Com que no hi va haver classes la vaig anar a buscar a casa seva i vam prendre el bus per anar fins al centre. Havíem d'acabar el qüestionari, així que vam entrar a una cafeteria on vam berenar i vam acabar de respondre les poquetes preguntes que ens quedàven. Arrel d'un comentari que no recordo vam començar a xerrar de moltes coses relacionades amb la cultura de cadascuna de nosaltres, de formes de pensar, de la religió, dels costums,... La veritat és que va ser una conversa molt profitosa i totes dues vam arribar a la conclusió que les nostres cultures i tradicions, tot i semblar molt distants, tenen molts punts comuns. Va ser molt interessant i quan ens vam voler adonar ja eren gairebé les 19:30h. Vam anar direcció a la parada de bus per tornar cap a casa i de camí vam parar a una botiga per comprar algunes llaminadures pel cap de setmana! 

El bus ens va deixar prop de casa la Hayat i la vaig acompanyar fins a dalt. La seva mare em va regalar uns dàtils que li havien portat des del Marroc. La veritat és que están força bons!

Tarda de cinema

El divendres passat, com que feia tant de fred, la Hayat i jo vam decidir que podíem anar a passar a la tarda al cinema veient la peli del Origen de los Guardines. Vam anar amb cotxe fins allà però mentre la peli no començava vam decidir fer l'enquesta que havíem de fer. Li vaig explicar a la Hayat una mica en què conistien les preguntes i per què serviria. Eren tantes preguntes que quan ens vam adonar ja era hora de pujar a veure la pel·lícula. Així que vam haver de posposar l'enquesta per acabar-la el proper dia.

A la Hayat li va encantar la peli, sobretot perquè la vam veure en 3D i els efectes eren súper reals. Quan va acabar vam portar la Hayat a casa seva on l'esperaven la mare i la seva germana, la Hafsa.

Encara no hem decidit què farem la propera setmana. Aviam què se'ns acut!

Primera trobada :)

Aquest divendres hem fet la primera trobada amb la Hayat. També van venir amb nosaltres la Yasmin i l'Eric, dos companys del projecte. A les 5 vam anar a bucar-les a l'escola i d'allà vam anar cap al centre del poble, on vam berenar a una cafeteria tots quatre i vam estar coneixent-nos i xerrant una mica. Un cop berenats vam decidir fer un passeig pel centre, vam entrar a les botigues d'animals que hi ha, on vam veure peixos de tot tipus, ocells, hàmsters, etc. Vam passar una estona molt agradable i tant la Hayat com la Yasmin van estar molt animades i s'ho van passar molt bé. Quan ja gairebé tocaven les 8 vam marxar per acompanyar les nenes a casa seva. Vaig pujar amb la Hayat a casa seva i vaig conèixer el seu pare. També hi eren la mare i la germana petita, així que vam estar una estona parlant amb ells i explicant-los el que haviem fet.

Pel proper dia ja tenim algunes propostes del que els agradaría fer a la Hayat i a la Yasmin. Una de les opcions és anar al cinema ja que la Hayat m'ha comentat que mai no hi havia anat i que havia vist anunciada una pel·lícula que li agradaria veure. L'altra és la que va proposar l'Eric d'anar a la gossera de Palafolls a passejar els gossos una estoneta, perquè tant a la Hayat com a la Yasmin els encanten els animals! Ja veureu per quina de les dues opcions ens hem decantat finalment...

Comencem!

El rossinyol comença i ho fa amb moltes ganes, expectatives i il·lusions per part de tots nosaltres. Ja he conegut a la meva mentorada, la Hayat, i la primera impressió sembla haver estat molt positiva per totes dues. La Hayat és una noia molt simpàtica i agradable d'onze anys, estudia al col·legi Napoleó Soliva i fa un parell d'anys que va vindre a viure a Blanes amb la seva família des del Marroc. Ara per ara no sabem gaire més l'una de l'altra, però dia a dia ens anirem coneixent molt millor i de segur que ens adonarem que tenim moltíssimes coses en comú per compartir.